HISTÒRIA DEL GRUP

RECORREGUT PER LA HISTÒRIA DEL GRUP DE DANSES

Per a que el record no estiga sols a la memòria, i passe ha l'oblit, vaig pensar en fer este escrit.

Segons tenim constància i en certa manera per datar-lo, el Grup tal i com ara el coneixem es va formar cap allà al 1941, diguem que a partir d'esta data va actuar com a Grup, representant al nostre poble, ballant al Pregó de la Magdalena, participant en concursos,... i ballant al poble.
Però abans de la guerra ja hi havia un Grup format que ballava a les festes d'agost, i així ens ho conta Rosa Selma Nos (Rosa la Telà, mare de Fernando y Juan de la Pita), ella va nàixer l'any 1920 i em va dir que sa mare ja ballava el ball pla i que es ballaven quan s'acabava la processó el Dia de la Mare de Deu. Esta informació es corrobora en una fotografia que conserve Mari Lola Sifre, d'abans de la guerra, en la que es veu un grup de balladores amb els seus corresponents balladors tots en vestit típic, en fila preparats per a ballar, i la banda de música del poble. En la fotografia s'aprecia perfectament el mur que hi havia a la plaça Espanya i que durant la Guerra Civil es va bombardejar i va desaparèixer. Esta fotografia és testimoni de que abans de la Guerra Civil ja hi havia un Grup de Danses format.

No tenim constància de quant es va formar el Grup de Danses abans de la guerra, però si que sabem per la Unió Musical Covarxina, que hi han peces del Ball Pla que tenem més de 300 anys.

Segons em va contar Rosa Selma Nos, passades un poc les penúries de la Guerra Civil, al local de Manuel el Selmero es va crear un menjador per a donar menjar a tota la gent del poble que ho necessitava. L'estiu de 1939, per a celebrar que s'havia acabat la guerra, Raquel la Pisquirra (dona de Vicente Panxeta) que era l’encarregada del menjador, va pensar que s'hauria de fer una festa per a celebrar que la guerra s'havia acabat, ella va ser l’organitzadora, i va decidir que per a la festa hi havia que tornar a ballar les danses, ja que al poble encara quedava gent que havien ballat de joves i sabien el ball, com era el tio Hermengildo (dansant i cap de dansa) i el tio Leoriano (músic). El tio Hermenengildo va ser l'encarregat d'ensenyar la dansa i, les joves voluntàries que ajudaven a subministrar el menjar al menjador, van ser les balladores, que es van reunir tres nits per aprendre el ball. Rosa Selma ens conta que ella era una joveneta de 19 anys i el grupet que es va formar per a ballar estava compost per:

- Rosa Selma Nos i Joaquin Ripollés (Joaquin dalecos) eren la primera parella - Amparo Ferrando (Amparo de la tenda nova) ballava en Jaime el Reino
- Ángeles Ripollés (Angeles dalecos)
- Josefina Nos (mare d'Angelita Escoí)
- Francisca Folch Rodrigo (Paca la Escoina)
- Piedad de Valero (casada en Corona), ballava en José Nos (pare de Melera)
- Luisa Villalonga Ripollés (Luisa la del Peringós o la de Vicentú) esta era la més joveneta i ballava en Juan José Puig (fill de Quiquet de Sorolla, que després es va fer capellà)
Estos són els noms que recordava Rosa Selma, però segurament hi van ballar més gent que en eixe moment no li venien a la memòria.
Una vegada format el grupet, va aplegar el gran dia de la festa i estos joves balladors/es, van entrar al poble per l'Hostal de Jovero (1), dansant (a pas de dansa), fins on estava el Quartell de la Guàrdia Civil (en l'actualitat el Centro de Salud). Rosa Selma em conta que una vegada acabat el ball, l'alcalde, Tomás Fabregat, li va donar la enhorabona tan bé que ho havien fet i la va convidar al café “Calvo” per a que triés el que volgués, però en el bar no hi havia res, i es va prendre un trago d'aigua per a refrescar.
Esta va ser la primera vegada que després de la Guerra Civil es van ballar les danses. Les va ensenyar el tio Hermenengildo i la música la va tocar el tio Leoriano (l'agüelo Gulema) i el seu fill que aquell dia ho van fer amb instruments de vent.

Rosa Selma em va contar que l'última vegada que els dansants (tot homes) i les gitanetes (xiquetes) van deixar de ballar, va ser cap allà 1876 en temps de l'última guerra Carlista, i que més recentment es van tornar a ballar per a inaugurar les campanes de l'Església del poble, em conta que ella era molt xicoteta, que els homes ballaven la dansa i les gitanetes ballaven trenant una cinta o llista a un pal, i em va recitar una loa que li havia ensenyat la seua abuela, que havia sigut gitaneta de xiqueta:

Gitaneta m'han posat
jo no volia ser
visc al carrer de la font
filla de l'escudeller

I també recorda estos versos que, Antonia Monferrer Girona (s'agüela per part de pare), va recitar quan va acabar la Guerra Carlista :

Salir bendecido sol
que anuncias en este día
la esperanza y la alegría
del pueblo libre español.
.......
Desde el palacio ha venido
del palacio a la patria
la patria palpita y goza
Santa Paz yo te bendigo.

Per acabar, em va dir que ací al poble també es ballava l'anguila i una polca de 3 per 4.

Fins ací he narrat totes les contalles que em va dir Rosa Selma Nos, que una vesprada em va acollir a casa seua i em va contar tots estos records que guardava a la memòria.

Després, segons ens ha contat Vicentica Traver Cucala (Vicenteca la Casilda) i Carmen Roca Martí, passat un temps quan ja hi havia més alegria al poble, Miguel Traver Prats (l'advocat, germà de Rafael del Carasero) va animar a un grupet de persones per a que es formara un Grup de Danses consolidat, el tio Hermengildo va ensenyar els passos del ball, va coordinar la música, els moviments, va fer les parelles,.... i per mig de la Secció Femenina, que els va ajudar a impulsar i a reorganitzar el Grup, cap allà al 1941 ja estava format tal i com ara el coneixem.
Vicentica Traver Cucala ens va contar que la primera vegada que van anar a ballar fora del poble va ser al Pregó de la Magdalena. Ens conta que aquell any sols van ballar el Grup de les Coves, el de Vinaròs i Castelló (no recorda molt bé si Sant Mateu també va anar), a partir d'este any el Pregó va anar incrementant-se amb la incorporació d'altres pobles.
Cap allà al 1946-47 van anar a Madrid a representar al nostre poble, participant al Concurs “Coros y Danzas” quedant els guanyadors del segon premi, segons recorda Vicentica Traver i Vicentica Salvador Cucala (Vicentica la Petxilla) de caps de dansa van anar Miguel Tena Martínez (Miguel del Moreno) i Vicente Boira Barberá (Vicente el Panoll) i el grup de balladores van ser:

Vicentica Traver Cucala
Amelia Folc Aznar (Amelia la sabatera, mare de Ricardo Saura)
Adelaida Orient Barreda (mare de Mónica Nos Orient)
Angelita Serret Moncayo (Angelita la Pura, mare de Pina)
Vicentica Serret Moncayo (germana de Angelita)
Vicentica Tena Baila
Teresa Sales Fores (dona de Julve)
Vientica Salvador Cucala (Vicentica la Petxilla)
Ana Zaragoza Salvador (agüela de Eva la del mesón)

Segurament a este grup de balladors/res deu faltar més gent, però jo he plasmat els noms que elles recordaven, com també hi va haver balladores que formaven part del grup però que no van anar a Madrid perquè a casa no els van deixar anar, com va ser el cas de Luisa Villalonga Ripollés.
Els músics que en aquells temps tocaven i que van anar a Madrid van ser Miguel Girona Nos (Miguel de Chimarro) que va tocar la dolçaina (encara que quan tocava al poble ho feia amb el saxo, que era més fàcil de tocar) i de tabaleters van anar Bautista Vaques Pallares (Batiste el Pintoret) i José Tomás Vaquer Ripollés (Castro, germà de Consolación la del plorón).

Anar a ballar a Madrid va ser tot un esdeveniment, van anar amb tren i a la volta quan van tornar al poble, va anar a rebre'ls, la Banda de Música. Vicentica Traver ens conta que tot el grup es va emocionar i es van alegrar molt de la gran acollida que van tenir al aplegar al poble.

El ball per aquell temps s'anomenava “el ball del dolçainer” per este motiu quan havien de ballar en algun Concurs o al Pregó de la Magdalena, la majoria de vegades buscaven a Cano el de Cabanes que els tocava la dolçaina i, al poble o quan podien ballar amb instrument de banda, Miguel Girona Nos tocava les danses amb el seu saxo i la percussió era cosa de José Miguel Forés Puig (tio Forés).

Després que tio Hermenengildo estiguera al cap davant del Grup, va ser Vicentica Traver Cucala qui va seguir fent la seua tasca. Primerament com a balladora i després al capdavant del Grup. Vicentica Traver va estar involucrada, ensenyant a ballar, organitzant, assajant, buscant gent,.. des del 1946 fins al 1969.

A Vicentica Traver li va continuar, Carmen Roca Martí, que com a mestra d'escola que era, cap allà al 1965 va formar un grupet en els xiquets de l'escola, que van anar fent-se grans, Àngel Beltrán Centelles (Àngel el Centené) era qui els ensenyava a ballar i ella era qui ho organitzava tot. Segons ens va contar Carmen Roca, ho va fer fins el 1979 quant va haver d'anar-se'n de mestra a Alacant. Després va continuar la seua tasca Carmen Barreda Villalonga que, com a balladora i al capdavant del Grup, ha estat des d'aquells anys fins ara. Com en totes les etapes del Grup, perquè són molts anys dels quals estem parlant, sempre han hagut balladors i balladores, caps de dansa que se'n han deixat, uns altres que s'han incorporat i sempre han hagut que ensenyar, coordinar, organitzar, buscar actuacions, música, indumentària,... i s'han portat les nostres danses allà on ens ho han demanat, tasques que tant el tio Hermenengildo, Vicentica Traver, Carmen Roca com Carmen Barreda han assumit i han sabut fer. Han dedicat part del seu temps i part de la seua vida per a donar-li continuïtat a les nostres danses i ball pla mitjançant el Grup.

Però no són menys importants tots els balladors, balladores, caps de dansa i músics, que al llarg de tots estos anys, en alguna etapa, han format part del Grup. Quasi podem dir que no hi ha cap casa al poble que en alguna època no haja tingut algun membre de la seua família formant part del Grup.

Gràcies a tots ells les nostres danses i ball pla perduren i estan vives, i avui per avui podem comptar i gaudir amb el grup infantil, el mitjà, el juvenil i l'adult, per a poder donar-li continuïtat, mantenir-les i difondre-les.

Des d'ací aprofitem per fer una crida a tots els xiquets, joves i no tant joves, per a que s'animen a formar part del Grup de Danses, i als que els agrada més la música que el ball, els animen a que s'integren al Grup de Dolçainers i Tabaleters del poble, ja que tenim falta de músics, i els balladors no som ningú sense els músics i la música.
Animeu-vos ja sabeu que, com més en serem més xalarem!

I per acabar, dir que en este escrit he intentat plasmar i fer un resum del testimoni que ens ha contat Rosa Selma Nos (mare de Fernando y Juan la Pita) Vicentica Traver Cucala (Vicentica la Casilda), Vicentica Salvador Cucala (Vicentica la Petxilla) i Carmen Roca Martí a totes elles el nostre agraïment més sincer per la seua dedicació i col·laboració.

Molt especialment per a Rosa Selma Nos, que ja no està entre nosaltres, i que no ha pogut vore publicat este escrit. A ella li feia il·lusió que la gent sapigués que la primera vegada que es va ballar després de la guerra va ser per a la Festa que es va organitzar per celebrar que s'havia acabat la guerra, i que per a este esdeveniment ja es va fer un grupet de balladors/res.

I ja sols em queda donar les gràcies a tots els que algun dia han format part o estan formant part d'esta família tan gran com és el Grup de Danses.

(1)fet que es va repetir al 1949 a l'entrada de la Mare de Deu de l'Assumpció


FOTO D'ABANS LA GUERRA CIVIL, encara estave el muret a la plaça Espanya ( que es va bombardejar a la guerra)







 







 




BALL PLA


Pel que toca als orígens del Grup es pot dir que abans de la Guerra Civil, ja estava format, cosa que es testimoni pel mig d'una foto que es conserva. Després passades les penúries de la guerra, cap allà al 1940 el grup es va refer i consolidar, donant-li continuïtat generació darrere generació fins els nostres dies.

El Grup de Danses sols representa i balla les Danses i Ball Pla de les Coves, la missió primordial del Grup és preservar i mantindre el seu ball viu. Les Danses i el Ball Pla són patrimoni del poble i formen part de la història i tradició de les Coves. Tots els covarxins se senten identificats, estimen el seu ball i el ballen totes les nits en les festes d'agost, a la plaça del poble, seguint la tradició.

Algunes de les peces que ballen, tenen més de 300 anys, ja que antigament eren ballades pels Dansants de les Coves, i amb el temps es van incorporar en el Ball del Pla.

Pel que jo penso, va hi haver un temps que no van ser prou dansants per ballar-les i a les hores es van anar incorporant dones, per fer el quadres, i així es van formar les parelles i Grup de Danses. Que al principi sols ballaven les danses el dia de la Mare de Deu. Més recientment a l'actuacio del dia l'agost per ampliar-la i quedar més llüidora es van incorporar les jotetes.

En un primer moment la transmissió de la música va ser oral, de músic a músic, després es va passar a música impresa, les primeres partitures que es conserven són del 1941 i es conserven un total de 26 tonadetes de les quals en ballen 14 passadetes.

El Ball Pla de les Coves que actualment conserven i ballen, és el resultat d'un ball que va evolucionar en el temps, es van incorporar peces de ball de moda de l'època, alguna procedent de Madrid o d'altra vinguda de França en temps de la verema,... altres passadetes van deixar-se de ballar i van caure en desús, es conserva la música però no el ball.

El Ball Pla comença amb la “crida” tonadeta, en la qual els balladors van incorporant-se al ball, continua a so de tabal i es van incorporant les diferents tonadetes, acabant el ball amb el “vals”.






No hay comentarios:

Publicar un comentario